Gaudí, una novel·la

Mario Lacruz

Traducció de Manuel Lobo

• 

La vida de Gaudí és un enigma. Va haver-hi un primer Gaudí rabiosament anticlerical i bohemi, i després un Gaudí místic i visionari, obsessionat durant quaranta anys amb el projecte utòpic d’aixecar una «Catedral dels pobres» a Barcelona. Com explicar una evolució semblant? Una dona, potser? Mario Lacruz dóna una interpretació narrativa del mite de Gaudí en aquesta novel·la inèdita, que té l’admirable virtut de presentar l’arquitecte català com un personatge vívid, creïble i d’una enorme convicció.

Originàriament escrita en anglès els anys seixanta i trobada entre els molts inèdits de Mario Lacruz, Gaudí, una novel·la corrobora l’extraordinària talla literària d’un escriptor i editor mític que, amb les tres novel·les que va publicar —El inocente, La tarde i El ayudante del verdugo—, ja es va convertir en el seu moment en una de la veus narratives de més relleu de les últimes dècades. Un segon text inèdit, la novel·la Intemperancia, acaba de ser publicat per Ediciones B.

«—Es diu Rosa, la senyora, no és veritat? —va preguntar en Gaudí.
—Així és. Efectivament.
En Gaudí es va sentir com paralitzat. De sobte va fer mitja volta i va sortir precipitadament del taller. Semblava un al·lucinat.
—Llavors m’ha perdonat… —anava murmurant—. M’ha perdonat…

«Una potència narrativa i una amenitat magnífiques» (del pròleg de Rosa Montero)