A la recerca del temps perdut

Marcel Proust

Comentaris i traducció de Carles Llorach-Freixes

• 

(2.ª edició)

A la recerca del temps perdut ha estat una obra de culte per al lector del segle XX i continua sent-ho per al del segle XXI. Però, com que el seu volum i la seva densitat espanten qualsevol amant de la literatura, l’obra s’ha convertit en territori d’erudits i acadèmics. No obstant això, les editorials no deixen de publicar o reimprimir, any rere any, la Recerca, sencera o per parts, o de recuperar altres obres menors del autor.

El volum que presentem ara consisteix en una antologia de fragments de la Recerca extrets dels diversos episodis principals i enllaçats per mitjà d’un text que fa de fil conductor. Aquests fragments fan referència principalment a objectes o a moments que desperten en el narrador el record de temps passats, perduts: són les epifanies. De cop i volta, una sensació —no un acte voluntari de la intel·ligència— ens ressuscita un món periclitat, i el temps que separa el passat i el present queda reduït al no-res.

«Però, quan, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, no subsisteix res d’un passat remot, l’olor i el sabor sols, més fràgils, però més vius, més immaterials, més persistents, més fidels, continuen encara molt de temps, com ànimes, remembrant, esperant, indefallents, damunt les ruïnes de tota la resta, portant sense doblegar-se, damunt del seu granet gairebé impalpable, l’edifici immens del record…

La recerca en 250 págines