Ulisses

James Joyce

Traducció, comentaris i notes de Carles Llorach-Freixes

• 

Edició del centenari revisada i corregida

L’Ulisses, el gran clàssic del segle XX, constitueix el gran repte per a tot amant de la literatura. En aquest any del centenari de la seva publicació, els lletraferits que encara no se l’han llegit sentiran novament una fiblada de recança, no tant per la mena de deure que sembla que és de tenir-lo en el currículum de lectures, sinó més aviat per la sensació de fracàs per no haver-ne pogut gaudir. ¿Qui no s’ha rendit després dels dos primers capítols? Però l’Ulisses és una comèdia, i, per tant, hem de pensar que, si som capaços d’entendre’l, aconseguirem prosseguir la lectura fins al final i, si és així, ens haurem divertit, potser no a riallades, però sí amb el plàcid somriure còmplice de la ironia, amb el somriure que provoca no tant l’absurd com el desconcert.

No podem negar que l’Ulisses és un llibre difícil, sobretot per l’enorme quantitat de referències enciclopèdiques que farceixen el text. Per això el designi de la present edició a cura de Carles Llorach-Freixes és ajudar el lector a treure l’entrellat dels enigmes que presenta el relat, a descobrir-ne les connotacions, a situar-lo en el context històric i a insinuar-li el seu procés de creació: a diferència d’altres edicions que presenten el text net, s’acompanya la novel·la d’una introducció, d’una presentació per a cada episodi i d’abundants notes a peu de pàgina.

—¿Què és una nació? —que fa en John Wyse.
—¿Una nació? —que fa en Bloom—. Una nació és la mateixa gent que viu al mateix lloc.
—¿I quina és la seva nació, si em permet la pregunta? —que fa el ciutadà.
—Irlanda —que fa en Bloom—. He nascut aquí. Irlanda.